jueves, 19 de marzo de 2020
miércoles, 1 de febrero de 2012
LES FLORS DE BACH AL CARDONA
Les flors de Bach a l’Institut M. Àngels Cardona
Passejant amb bicicleta un dissabte al matí, vaig sentir que una dona em cridava per darrere meu. Vaig aturar-me vaig veure que era una professora del Cardona. Em va dir: “Havia pensat en tu per venir a l’intitut a fer un petit taller de plantes medicinals, el darrer dia de classe abans de les vacances de Nadal. Què t’interessa?”. Vaig dir: “M’interesa i em fa molt feliç”.
El treball dels alumnes era que havien de llegir una novel.la i assistir al taller.La novel.la era “Al-Rhazes, el metge de la talaia”, d’Antoni Oliver Ensenyat, d’editorial Barcanova, basada en la història d’un fillet mallorquí al qual segresten i va a parar a ca un metge, acabant ell sent metge. Com que està ambientada, crec, al mil vuit-cents, tots els remeis de què disposaven eren plantes medicinals.
Personalment, he de dir que m’interesava més xerrar de flors de Bach que no d’infusions, però havia de trobar en el llibre alguna referència al tema.No volia sortir del fil del llibre. Així ho vaig proposar a la professora, a la qual cosa ella va respondre afirmativament.
Així com avançava en la lectura vaig anar descobrint dues coses molt interessants. La primera, que el mètode de diagnòstic era l’obsevació del malalt, el color de la pell, si estaven desidratats, si tenien diarrea, etc. La segona, els remeis que fein servir, com alls pels cucs, una dieta astringent per la diarrea i tot tipus de plantes medicinals. Cosa que ara faria riure a més d’un.
Quan em vaig començar a emocionar de ver va ser quan vaig llegir: “Les malalties de l’esperit eren males de curar, ja que ni les medecines ni la cirurgia eren remeis”; o com :” Havia perdut l’esperança”.En un altre paràgraf deia:”Diagnosticà que la seva mare patia una malatia de l’ànima que havia afectat tots els seus òrgans amb el temps”.
El Doctor Bach va dedicar tota la seva vida a estudiar les persones i les malaties que patien i es va adonar que cada malalt tenia estats d’ànims diferents i com açò afectava la seva salut.La passió de Bach va ser trobar uns remeis en la naturalesa que no tinguessin cap efecte secundari en cap cas. I que totes les persones les poguessin fer servir per la seva simplicitat.
Va descobrir que la mateixa malatia no podia ser tractada amb els mateixos remeis perquè cada persona reacciona de manera diferent. És a dir, com la persona veu la vida (se sent amenaçada,amb incertesa) es veu a ella mateixa (no meresc, no puc, no som prou bona) i el que pensa d’ella mateixa, etc. Diu: “no hi ha malaties, hi ha malalts” Segons Bach, totes les malalties tenen el seu origen en l’ànima, és a dir, en l’estat d’ànim.
Les flors de Bach son molt suaus en els efectes, i si estan ben donades, sempre funcionen. Tracten els estats d’ànim en les persones, les pors, la inseguretat, l’angoixa els gelos etc.El mètode es tan senzill que a la majoria de gent li costa creure que aquests preparats tan simples puguin donar cap tipus de benefici. L’autoobservació és bàsica si ens volem tractar a nosaltres mateixos.Els nostres familiars també ens ajudem molt hora de triar els propis remeis.
Ell (Bach) va patir una greu malaltia i el van operar d’urgència i els metges pensaven que no viuria.Tot i que va sobreviure a l’operació, li van dir que no tenia més de tres mesos de vida. Ell sabia que tenia encara molta feina per fer. Va decidir que si li quedava tan poc temps seria bo fer el màxim que pogués. Es va posar a fer feina de dia i de nit, investigant i provant els remeis. El que va sorprendre a tots va ser que es va recuperar del tot . El seu metge li va dir:”Bach, tu estaves mort”. A la conclusió que ell va arribar, va ser que la passió i la motivació eren la clau per una vida saludable i feliç, que sense objectius a la vida la gent es posa malalta i s’acaba morint.
El petit taller va ser molt interessant. Els alumnes van respondre activament. Els vaig fer unes preguntes molt senzilles, i tot el que va sortir em va emocionar. Vaig veure com estaven de connectats amb ells mateixos i les seves emocions. Per acabar el taller, i en base a les respostes que em van donar, els vaig aconsellar una flor de Bach a cada un.
Ara hi hauré de tornar per saber com els ha anat prendre les flors!!!
Antònia Taltavull Bosch, Practtitioner qualificada pel centre de Bach.
*Si voleu tenir més informació de les flors de Bach, podeu entrar a la página web del centre de Bach d’Anglaterra.
Passejant amb bicicleta un dissabte al matí, vaig sentir que una dona em cridava per darrere meu. Vaig aturar-me vaig veure que era una professora del Cardona. Em va dir: “Havia pensat en tu per venir a l’intitut a fer un petit taller de plantes medicinals, el darrer dia de classe abans de les vacances de Nadal. Què t’interessa?”. Vaig dir: “M’interesa i em fa molt feliç”.
El treball dels alumnes era que havien de llegir una novel.la i assistir al taller.La novel.la era “Al-Rhazes, el metge de la talaia”, d’Antoni Oliver Ensenyat, d’editorial Barcanova, basada en la història d’un fillet mallorquí al qual segresten i va a parar a ca un metge, acabant ell sent metge. Com que està ambientada, crec, al mil vuit-cents, tots els remeis de què disposaven eren plantes medicinals.
Personalment, he de dir que m’interesava més xerrar de flors de Bach que no d’infusions, però havia de trobar en el llibre alguna referència al tema.No volia sortir del fil del llibre. Així ho vaig proposar a la professora, a la qual cosa ella va respondre afirmativament.
Així com avançava en la lectura vaig anar descobrint dues coses molt interessants. La primera, que el mètode de diagnòstic era l’obsevació del malalt, el color de la pell, si estaven desidratats, si tenien diarrea, etc. La segona, els remeis que fein servir, com alls pels cucs, una dieta astringent per la diarrea i tot tipus de plantes medicinals. Cosa que ara faria riure a més d’un.
Quan em vaig començar a emocionar de ver va ser quan vaig llegir: “Les malalties de l’esperit eren males de curar, ja que ni les medecines ni la cirurgia eren remeis”; o com :” Havia perdut l’esperança”.En un altre paràgraf deia:”Diagnosticà que la seva mare patia una malatia de l’ànima que havia afectat tots els seus òrgans amb el temps”.
El Doctor Bach va dedicar tota la seva vida a estudiar les persones i les malaties que patien i es va adonar que cada malalt tenia estats d’ànims diferents i com açò afectava la seva salut.La passió de Bach va ser trobar uns remeis en la naturalesa que no tinguessin cap efecte secundari en cap cas. I que totes les persones les poguessin fer servir per la seva simplicitat.
Va descobrir que la mateixa malatia no podia ser tractada amb els mateixos remeis perquè cada persona reacciona de manera diferent. És a dir, com la persona veu la vida (se sent amenaçada,amb incertesa) es veu a ella mateixa (no meresc, no puc, no som prou bona) i el que pensa d’ella mateixa, etc. Diu: “no hi ha malaties, hi ha malalts” Segons Bach, totes les malalties tenen el seu origen en l’ànima, és a dir, en l’estat d’ànim.
Les flors de Bach son molt suaus en els efectes, i si estan ben donades, sempre funcionen. Tracten els estats d’ànim en les persones, les pors, la inseguretat, l’angoixa els gelos etc.El mètode es tan senzill que a la majoria de gent li costa creure que aquests preparats tan simples puguin donar cap tipus de benefici. L’autoobservació és bàsica si ens volem tractar a nosaltres mateixos.Els nostres familiars també ens ajudem molt hora de triar els propis remeis.
Ell (Bach) va patir una greu malaltia i el van operar d’urgència i els metges pensaven que no viuria.Tot i que va sobreviure a l’operació, li van dir que no tenia més de tres mesos de vida. Ell sabia que tenia encara molta feina per fer. Va decidir que si li quedava tan poc temps seria bo fer el màxim que pogués. Es va posar a fer feina de dia i de nit, investigant i provant els remeis. El que va sorprendre a tots va ser que es va recuperar del tot . El seu metge li va dir:”Bach, tu estaves mort”. A la conclusió que ell va arribar, va ser que la passió i la motivació eren la clau per una vida saludable i feliç, que sense objectius a la vida la gent es posa malalta i s’acaba morint.
El petit taller va ser molt interessant. Els alumnes van respondre activament. Els vaig fer unes preguntes molt senzilles, i tot el que va sortir em va emocionar. Vaig veure com estaven de connectats amb ells mateixos i les seves emocions. Per acabar el taller, i en base a les respostes que em van donar, els vaig aconsellar una flor de Bach a cada un.
Ara hi hauré de tornar per saber com els ha anat prendre les flors!!!
Antònia Taltavull Bosch, Practtitioner qualificada pel centre de Bach.
*Si voleu tenir més informació de les flors de Bach, podeu entrar a la página web del centre de Bach d’Anglaterra.
domingo, 8 de enero de 2012
domingo, 4 de diciembre de 2011
DEL LLIBRE "LA CURACIÓN POR LAS FLORES"
Capítol II,
"Para entender la naturaleza de la enfermedad hay que conocer ciertas verdades fundamentales.
La primera de ellas es que el hombre tiene un Alma que es su ser real; un ser Divino, Poderoso.
Hijo del Creador de todas las cosas, del cual el cuerpo, aunque templo terrenal del alma,no es más que un diminuto reflejo: que nuestra alma, nuestro Ser Divino que reside y en torno a nosotros,nos da nuestras vidas como quiere Él que se ordenen y, siempre que se lo permitamos, nos guia, protege y anima, vigilante y bondadoso, para llevarnos siempre a lo mejor; que Él, nuestro ser superior, al ser una chispa del todopoderoso, es por tanto invencible e inmortal.
El segundo principio es que nosotros, tal como nos conocemos en el mundo, somos personalidades que estamos aquí apara obtener todo el conocimiento y la experiencia que podamos a lo largo de nuestra vida.Para desarrollar las virtudes que nos falten y borrar de nosotros todo lo malo que haya, avanzando hacia el perfeccionamiento de nuestras naturalezas.
El alma sabe qué entorno y qué circustancias nos permitirán lograrlo mejor, y por tanto nos sitúa en esa rama de la vida más apropiada para nuestra meta."
"Para entender la naturaleza de la enfermedad hay que conocer ciertas verdades fundamentales.
La primera de ellas es que el hombre tiene un Alma que es su ser real; un ser Divino, Poderoso.
Hijo del Creador de todas las cosas, del cual el cuerpo, aunque templo terrenal del alma,no es más que un diminuto reflejo: que nuestra alma, nuestro Ser Divino que reside y en torno a nosotros,nos da nuestras vidas como quiere Él que se ordenen y, siempre que se lo permitamos, nos guia, protege y anima, vigilante y bondadoso, para llevarnos siempre a lo mejor; que Él, nuestro ser superior, al ser una chispa del todopoderoso, es por tanto invencible e inmortal.
El segundo principio es que nosotros, tal como nos conocemos en el mundo, somos personalidades que estamos aquí apara obtener todo el conocimiento y la experiencia que podamos a lo largo de nuestra vida.Para desarrollar las virtudes que nos falten y borrar de nosotros todo lo malo que haya, avanzando hacia el perfeccionamiento de nuestras naturalezas.
El alma sabe qué entorno y qué circustancias nos permitirán lograrlo mejor, y por tanto nos sitúa en esa rama de la vida más apropiada para nuestra meta."
sábado, 15 de octubre de 2011
DEL LLIBRE "LA CURACIÓN POR LAS FLORES"
Del llibre, "La curación por las flores"del doctor Bach, editat el 1991diu: (a la pàgina 28).
"Afirmemos brevemente que la enfermedad, en apariencia tan cruel, es en sí beneficiosa ya que existe por nuestro bien,y, si se la interpreta correctamamente, nos guiará para corregir nuestros defectos("errores")esenciales.
Si se la trata de manera adecuada, será la causa de supresión de nuestros "(errores")y nos dejará mejor y más grandes que antes."
"Tampoco tiene que deseperar a nadie, por grave que sea su caso, ya que el hecho de que el individuo siga fisicamente vivo indica que el Alma que rige su cuerpo no carece de esperanza."
GRÀCIES!!!
"Afirmemos brevemente que la enfermedad, en apariencia tan cruel, es en sí beneficiosa ya que existe por nuestro bien,y, si se la interpreta correctamamente, nos guiará para corregir nuestros defectos("errores")esenciales.
Si se la trata de manera adecuada, será la causa de supresión de nuestros "(errores")y nos dejará mejor y más grandes que antes."
"Tampoco tiene que deseperar a nadie, por grave que sea su caso, ya que el hecho de que el individuo siga fisicamente vivo indica que el Alma que rige su cuerpo no carece de esperanza."
GRÀCIES!!!
viernes, 14 de octubre de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)